Preus de Transferència

Les normes sobre preus de transferència tenen el seu origen en la Directiva de l’OCDE i han estat desenvolupades en diferents països de la Unió Europea amb la conseqüent implantació en cadascun dels països.

La normativa sobre operacions vinculades tracta d’evitar que, mitjançant l’ús de preus diferents als normals de mercat, es transfereixin rendes d’una entitat a una altra que, per regla general, tenen com a resultat pràctic minorar o diferir la tributació del IS corresponent a les parts afectades per la vinculació. En el pla internacional, encara que per la utilització de preus de transferència no es manifesti una reducció de la càrrega tributària en el conjunt de les parts, aquestes normes són necessàries per a evitar que es desplacin recursos fiscals d’uns països a uns altres.

El principi rector de les normes que regulen aquestes transaccions és que el preu que ha de fixar-se en les relacions entre les diferents societats pertanyents a un grup hauria de ser el preu que es fixés en condicions normals entre parts independents, o cosa que és el mateix, segons valor de mercat. Aquest principi atribueix a les administracions tributàries el dret a ajustar els preus de transferència quan difereixin dels que es produirien entre parts independents.

La base d’aquesta normativa és l’anomenat “Principi de Plena Competència” que en essència busca determinar quin hagués estat el preu de l’operació o els marges obtinguts per les parts si totes les seves transaccions s’haguessin realitzat dins d’un mercat competitiu, això és, com si l’operació s’hagués realitzat amb o entre parts independents.

La majoria de les legislacions fiscals de la Unió Europea i per tant l’espanyola estableixen normes valoratives especials per a analitzar i valorar les transaccionis intergrup. I el principi rector és l’esmentat anteriorment, és a dir, el fixat entre parts independents.

El nostre Departament de Preus de Transferència es dedica exclusivament a aquest tema i té un especial coneixement del Projecte BEPS (Base Erosion and Profit Shifting).

Serveis de Escura

Preguntes Freqüents:

Què és el sistema de Preus de Transferència?

Són els preus pactats en transaccions entre persones o entitats vinculades (operacions vinculades).

Per què s'han de documentar?

La normativa estableix l’obligació del contribuent de valorar totes les transaccions amb entitats o persones vinculades a valor de mercat.

Les legislacions fiscals dels diferents països han introduït l’obligació d’elaborar per escrit una documentació de preus de transferència a efecte d’assegurar que les empreses compleixen amb l’obligació de valorar correctament les operacions vinculades.

Qui està obligat a documentar?

Les empreses que tinguin operacions amb una mateixa entitat o persona vinculada i que el total de les transaccions en el mateix exercici superin els 250.000 euros.

No obstant això, també s’hauran de documentar les operacions realitzades amb persones o entitats residents en país o territori qualificat paradís fiscal.

Quines operacions vinculades s'han de documentar?

Tangibles (compra o venda de productes).
Serveis (serveis entre companyies, management fees, re-facturacions…).
Financeres (préstecs ordinaris, participatius…).
Intangibles (marques, carteres de clients, fons de comerç…).
Societàries (compres-venda o aportació d’accions i immobles…).

Quins tipus de documentació existeix?

El Legislador ha introduït 3 categories de documentació segons l’import de la xifra de negocis del Grup al qual pertany l’obligat tributari:

Completa: Documentació relativa al grup i al contribuent.
Simplificada: Documentació per a grups la xifra dels quals sigui inferior a 45 milions d’euros.
Simplificada mitjançant model normalitzat: Per a grups la xifra dels quals negocis sigui inferior a 10 milions d’euros.

LOCALFILE: Documentació de l’obligat tributari. Obligatòria per a contribuents amb operacions amb una mateixa part vinculada que superin l’import de 250.000€.

MASTERFILE: Documentació relativa al grup. Hauran de preparar aquesta documentació aquells contribuents la xifra de negocis dels quals superin l’import de 45 milions d’euros i serà únic per a tot el grup.

INFORMACIÓ PAÍS PER PAÍS-MODEL 231: Haurà de presentar-la la Societat dominant dels Grups l’import dels quals de la xifra de negocis sigui de 750 milions d’euros.

Aquesta declaració és exigible per als períodes iniciats a partir d’1 de gener de 2016 i el termini de presentació serà anual, una vegada finalitzat el període impositiu.

No és exigible la documentació, tant del grup com de l’obligat a:

Les operacions realitzades entre entitats d’un mateix grup que tributin en consolidació fiscal.
Les realitzades amb els seus membres per les Agrupacions d’Interès Econòmic i les Unions Temporals d’empreses.
Les realitzades en l’àmbit d’ofertes públiques de venda o d’ofertes públiques d’adquisició de valors.

BLOG DE PREUS DE TRANSFERÈNCIA